Atur: al final del túnel
Quan em vaig donar de cara amb la desocupació, vaig tenir la sensació d’entrar en un espai fosc, desconegut i sense límits que em va angoixar moltíssim. La meva primera reacció va ser buscar un nou lloc de treball, però havien passat 27 anys des de la darrera vegada que ho havia fet i les coses havien canviat molt. Per poder enviar el meu currículum i sortir com més aviat millor de la desocupació, durant 3 mesos no vaig parar de donar-me d’alta a diferents portals de cerca: Infojobs, Infofeina, educajob, Infoempleo, Idoneum, inserir i un llarg etcètera. No vaig obtenir cap resposta i em vaig angoixar encara més.
Quan em vaig donar de cara amb la desocupació, tinc la sensació d’entrar en un espai fosc, desconegut i sense límits que em va angoixar moltíssim. La meva primera reacció va ser buscar un nou lloc de treball, però havien passat 27 anys des de la darrera vegada que ho havia fet i les coses havien canviat molt. Per poder enviar el meu currículum i sortir com més aviat millor de la desocupació, durant 3 mesos no paro de donar-me d’alta a diferents portals de prop: Infojobs, Infofeina, educajob, Infoocupació, Idoneum, inserir i un llarg etcètera . No obtingués cap resposta i em vaig angoixar encara més.
Quan em vaig donar de cara amb la desocupació, tinc la sensació d’entrar en un espai fosc, desconegut i sense límits que em va angoixar moltíssim. La meva primera reacció va ser buscar un nou lloc de treball, però havien passat 27 anys des de la darrera vegada que ho havia fet i les coses havien canviat molt. Per poder enviar el meu currículum i sortir com més aviat millor de la desocupació, durant 3 mesos no paro de donar-me d’alta a diferents portals de prop: Infojobs, Infofeina, educajob, Infoocupació, Idoneum, inserir i un llarg etcètera . No obtingués cap resposta i em vaig angoixar encara més.
Preparació i voluntat per sortir de la situació de desocupació
Vaig concloure que passava alguna cosa i vaig decidir que havia de fer alguna cosa més:
- Aprofitar per preparar-me i desenvolupar una activitat per la qual sempre m’he sentit atreta: ser voluntària. D’aquesta manera no he perdut el ritme d’activitat, he mantingut el contacte amb les tecnologies i el món laboral (tot i que de manera altruista, és clar) i n’he pogut aprendre.
- Reciclar-me de la mà de The Corner, on he pogut estudiar idiomes (alemany i anglès) i ofimàtica (actualment en curs)
A partir d’aquest moment, la foscor de l’espai on havia entrat mesos enrere es va anar il·luminant. Vaig poder enriquir el meu currículum, vaig ampliar els meus contactes i gairebé sense adonar-me’n he trobat possibles feines. D’una banda, les pràctiques del primer curs de llengua em van donar l’oportunitat de poder treballar just després de fer-les i fins i tot un any després; de l’altra, el meu voluntariat m’ha donat la possibilitat de deixar enrere la desocupació i tornar definitivament al món laboral.
M’agradaria remarcar la importància de no perdre cap oportunitat per relacionar-nos i no descartar cap possibilitat de trobar el nostre lloc per remota que ens pugui semblar. L’actitud enèrgica i positiva també és fonamental per poder suportar i superar aquest desafortunat repte amb èxit i, mentre arriba aquest moment, dedicar el nostre temps a alguna ONG ens aporta un plus molt valuós a l’hora de vendre’ns perquè diu molt de nosaltres; parla de valors com la disposició, les ganes de fer, l’empatia, la sociabilitat, la il·lusió, l’interès desinteressat, el compromís, tenir objectius, donar, rebre…
No vull deixar d’esmentar l’equip d’orientació professional de The Corner, sempre a disposició dels alumnes per ajudar-los i donar resposta gairebé immediata a qualsevol dubte o qüestió que se’ls pugui presentar. Aprofitem ajudar-nos Tot aprenentatge és poc quan es tracta de la nostra reinserció laboral.
A tots en general, gràcies pel tracte confortable que ens dónes en un moment especialment delicat com és estar a l’atur i fer-nos l’estada a les seves instal·lacions tan agradable.
Gemma Martínez Burgal